Els nens i nenes en edat escolar, sovint presenten problemes d'aprenentatge, és a dir dificultats en la lectura, escriptura o càlcul. Dificultats que suposen un seriós obstacle en el progrés escolar, per la seva repercussió en els aprenentatges posteriors i en el seu rendiment acadèmic en general. Desencadenant, a llarg termini, efectes negatius en l’autoestima, l’autoconcepte i les relacions socials. Normalment, aquests problemes es detecten en els primers cursos escolars i són els mestres els que donen la senyal d'alerta. És molt important fer un diagnòstic diferencial d'altres trastorns i conèixer la causa d'aquest dèficit, per poder donar eines al propi nen/a i pautes tan a les famílies com a l’escola.
Al llarg del desenvolupament, nens/es i adolescents amb una evolució normal manifesten, en ocasions, problemes de conducta (oposició, desobediència i desafiament). Se’ls podrà observar exhibint rebequeries, barallant-se amb els seus germans/es, desobeint als seus pares o destruint la propietat dels altres o les pròpies. Tanmateix, no realitzaran aquests actes en la majoria dels contextos, ni amb una freqüència per la qual puguin ser etiquetats com “nens o nenes problemàtics” pels seus iguals, pares i mares i/o professors. D’aquí a que puguem diferenciar entre els nens que es desenvolupen amb normalitat dels diagnosticats amb un problema de conducta (quan els patrons de conducta provoquen un deteriorament significatiu en el funcionament quotidià a casa i a l’escola). És important la detecció i el tractament, ja que els problemes de conducta són font de preocupació creixent en l’àmbit familiar, escolar i social del propi nen, nena i/o adolescent.
Sovint els nens i nenes, davant situacions que provoquen estrés o un canvi en la vida del propi nen no s’ajusten adequadament i porten a terme respostes no saludables (ansietat, depressió o alteracions de conducta). Aquestes situacions poden ser: canvi de casa, separació del pare i mare, pèrdua d’un ésser estimat o mascota, naixement d’un germà/na, inici d’escola o institut, etc. És important detectar aquests problemes per ajudar al nen o nena a entendre la nova situació, poder-s’hi adaptar, millorant el seu estat d’ànim de cara a que el seu desenvolupament no es vegi afectat.
Els problemes de la son en la infància constitueixen un problema freqüent. La majoria de nens/es travessen algun període durant el desenvolupament en el que és habitual que manifestin alteracions de la son. Tot i que molts d’aquests problemes no resulten realment importants, a vegades representen motius de preocupació, o inclús frustració, per als pares i mares que no saben com afrontar-los. Es considera un problema quan les dificultats per dormir es prolonguen en el temps i afecten a la dinàmica familiar. No es considera trastorn si les alteracions estan motivades per factors externs com canvi de casa, naixement d’un germà/na, període de vacances, etc. És important detectar aquests problemes per poder donar als pares i mares estratègies d’afrontament per poder ajudar al seu fill/a i així millorar la dinàmica familiar.
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) identifica a nens i nenes que presenten problemes atencionals, d’impulsivitat, d’autocontrol i de sobreactivitat motora. És un trastorn que es manifesta diferent segons l’edat, i interfereix en les diferents àrees del desenvolupament i de la vida quotidiana (família, escola, amics, etc.). El TDAH es defineix per tres símptomes (els quals han d’estar presents abans dels 7 anys): Dèficit d’atenció que comporta un baix rendiment acadèmic, sembla no escolta quan se l’hi parla, dificultats per organitzar-se, es distreu amb facilitat, perd objectes, impopularitat entre els companys i companyes (ja que no segueixen bé els jocs), dificultats d’obediència (ja que no segueixen bé les instruccions) i generalment presten poca atenció a les tasques repetitives, avorrides, difícils o aquelles que requereixin un esforç mental sostingut. Hiperactivitat inapropiada pel nivell de desenvolupament del propi nen o nena. Presència d’activitat motriu i/o vocal sense intencionalitat (moure en excés mans i peus, no resta assegut quan la situació ho requereix, corre i salta en excés en situacions inapropiades, dificultats per jugar tranquil·lament, sols actuar com si “estigués impulsat per un motor”, parla en excés, etc). En adolescents, aquesta hiperactivitat, pot limitar-se a sentiments subjectius d’inquietud. Impulsivitat que es tradueix en dificultats per esperar el seu torn, interrompre als demés i es fica en les conversacions i/o activitats dels altres, precipitar-se a l’hora de respondre o realitzar conductes perilloses sense preveure les conseqüències. A nivell cognitiu, s’observa absència de planificació i d’habilitat per la resolució de problemes. És important treballar amb aquests nens i nenes per ajudar-los adquirir noves habilitats que els permeti millorar en tots els àmbits de la vida quotidiana: millorar a l’escola, a casa i amb el seu grup d’iguals.
En aquest grup ens podem trobar dos tipus de problemes: l’enuresi i l’encopresi. Entenem per enuresi una emissió involuntària d’orina, després d’una edat en la que el nen o nena hauria d’haver adquirit la continència urinària, normalment a partir dels 5 anys, i no existeix indicis d’una patologia orgànica identificable (alteracions urològiques o neurològiques). Entenem per encopresi la dificultat que presenten alguns nens i nenes per controlar adequadament l’evacuació intestinal més enllà de l’edat dels 4 o 5 anys. Aquest comportament no ha de ser degut exclusivament als efectes fisiològics directes d’una substància (p.ex. laxants), ni a una malaltia mèdica. És important detectar i tractar aquest problema, ja que influeix en l’àmbit familiar però en major grau en el social. Sovint, són nens o nenes que deixen d’anar de colònies o a dormir a casa d’un amic per por i vergonya a que es doni un episodi.
L’ansietat i les preocupacions pels successos que ens envolten formen part del desenvolupament evolutiu d’un/a nen/a i adolescent. Ara bé, quan aquesta ansietat o preocupació es transforma en excessiva sobre una amplia gama de successos o activitats i el nen/a o adolescent li resulta difícil controlar aquest estat de constant preocupació, ens trobem davant d’un problema d’ansietat patològica (preocupació excessiva i no realista, contínua reafirmació, exagerada autoobservació, símptomes somàtics sense causa física que els justifiqui, sensació de tensió i incapacitat per relaxar-se, fatiga, inquietud o impaciència, irritabilitat, dificultat per concentrar-se, alteracions de la son, baix rendiment acadèmic, por davant dels exàmens, etc). És important detectar i tractar aquest problema, ja que aquesta excessiva preocupació i els símptomes que l’acompanyen provoquen un malestar o deteriorament social, escolar o d’altres àrees importants en l’activitat del nen/a o adolescent.
Parlarem de problemes afectius, quan el/la nen/a o adolescent, presenti un estat d’ànim irritable i/o disfòric,existeixi una falta de motivació i una disminució de la conducta instrumental adaptativa. D’altra banda, també podem trobar, alteracions de la gana, la son, de l’activitat motora, fatiga (sobretot pel matí), pobre concepte d’un mateix, baixa autoestima, sentiments de culpa, dificultats per concentrar-se, indecisió, etc. Els problemes repercuteixen negativament a nivell personal (malestar físic, sofriment psicològic, etc.), familiar (deteriorament de les relacions pares-fills/es), escolar (important descens del rendiment acadèmic) i/o social (aïllament). D’aquí la importància de detectar a temps el problema i iniciar el tractament adequat.
Els nens i nenes experimenten nombroses pors en el curs del seu creixement i maduració. La majoria de les pors són transitòries, d’intensitat lleu i específiques a una edat. Les pors “evolutives” són un aspecte normal del desenvolupament, que proporcionen als nens i nenes mitjans d’adaptació a diferents estímuls estressants vitals. Ara bé, quant aquestes pors persisteixen durant anys, causen un malestar a l’infant i/o interfereixen en el seu funcionament quotidià (família, escola o social) parlarem ja de pors patològiques, les quals requereixen tractament. Parlarem de fòbia, quan existeixi una por no justificada a un objecte o situació. Aquesta por és desproporcionada, excessiva i desadaptada (l’elevada intensitat de la resposta produeix un notable malestar, series preocupacions i símptomes desagradables); alterant l’estil de vida del nen i repercutint negativament en el seu desenvolupament personal. Es poden distingir diferents tipus de fòbies: animal, ambient natural, sang/injeccions/patir dolor, situacional, etc.
Quan parlem d’obsessió ens referim a qualsevol pensament o imatge mental que resta en la consciència, de forma repetitiva i indesitjada, la qual ens crea ansietat. D’altra banda, quan ens referim a la compulsió, ho expliquem com l’actuació estereotipada de l’obsessió. En les obsessions sempre està la necessitat de realitzar algun tipus de ritual (compulsió) per disminuir l’ansietat que ens crea l’obsessió. Si aquest ritual s’interromp, desencadena en el nen o nena una crisi d’irritabilitat i agressivitat. És important detectar i tractar aquest problema el més aviat possible ja que el nen, nena i/o adolescent es troba immers en un bucle sense sortida, el qual li crea ansietat i sofriment.
L’autisme és un síndrome que es presenta en diferents graus de severitat. Sols iniciar-se abans dels 30 mesos d’edat amb problemes en el desenvolupament social del nen/a (marcat impediment per establir adequades relacions socials), problemes en l’adquisició de patrons lingüístics i presència de conductes repetitives, jocs estereotipats i una marcada resistència a canvi. És important realitzar un diagnòstic acurat, ja que la diversitat de factors que es troben involucrats fa que en ocasions el trastorn autista pugui confondre’s amb altres patologies que presenten trets similars en el seu procés de desenvolupament.
La tasca d’estudiar contra més organitzada estigui, menys esforç exigirà i major rendiment s’obtindrà. Per tant, estudiar requereix unes tècniques i uns hàbits que s’han d’aprendre.
Sovint, el fracàs en l’estudi és degut a que l’alumne/a no sap estudiar o no li han ensenyat.
Des del Centre Alba volem oferir un nou servei per donar resposta a aquestes dificultats. Oferim grups de tècniques d’estudi distribuïts per edats. L’objectiu general és millorar els hàbits d’estudi dels/les alumnes i convertir l’estudi en una tasca personal utilitzant les tècniques adequades
Les reeducacions psicopedagògiques consisteixen en el reaprenentatge de les capacitats bàsiques per aconseguir una millora en el procés de desenvolupament i aprenentatge. Aquestes sessions van dirigides a nens i nenes amb dificultats en l’aprenentatge i que necessiten millorar el rendiment acadèmic. Es tracta de sessions d’una hora de durada i es realitzen un mínim d’una sessió per setmana i un màxim de dues sessions per setmana. En aquesta sessions s’elaboraran pautes i programes d’intervenció individual, a la vegada que es portarà a terme un assessorament a les famílies i a l’escola. Es començarà per integrar les funcions bàsiques per l’aprenentatge (concentració, atenció, memòria, etc.) i aspectes previs a l’estudi (planificació, organització, síntesis, etc.), passant per la motivació i autoestima i acabant en l’ interiorització dels hàbits d’autonomia.